dimecres, 11 / novembre / 2009

Gràcia Sense Casal?


MANIFESTACIÓ 12 DE DESEMBRE A LES 19H A LA PLAÇA DEL DIAMANT
El Casal Popular de Gràcia va néixer el 2 de Febrer de 2002, dia en què l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) va alliberar un petit local aleshores abandonat, que havia estat, successivament, una antiga perruqueria, fusteria i perfumeria.
El Casal es convertí en la seu de l’AJG, que ràpidament va omplir de vida l’espai amb la finalitat de dotar al jovent de la Vila d’un punt de trobada on hi tinguessin lloc tot tipus d’activitats tant lúdiques com polítiques. Amb aquesta nova okupació, l’AJG continuava amb el projecte iniciat l’any 1996 per un grup de joves que lluitaven per la creació d’espais alliberats i autogestionats pels i les joves.
Al llarg dels seus anys d’existència, el Casal s’ha anat convertint en un punt de trobada, de debat i de reflexió entre els joves i no tant joves de Gràcia i d’arreu. Ha estat un indret des d'on han sorgit un munt d’iniciatives, com la participació en unes festes majors populars, campanyes en defensa dels immigrants en lluita, projectes en defensa de la recuperació de l’espai públic, entre moltes d’altres.
No podem deixar d’anomenar els punts negres que han marcat la història del Casal i dels seus membres, com el muntatge policial de l’abril del 2002 per part de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional Espanyola, del qual en varen ser víctimes tres membres de l’assemblea de joves, amb escorcoll il·legal al Casal inclòs. Mai oblidarem ni perdonarem la brutalitat policial dels UPAS (Unitat Policial d'Administració i de Seguretat) que el 2005 van torturar salvatgement a tres militants més, acabant les denúncies per tortures arxivades com si no hagués passat res.
Tampoc hem d'oblidar l’atac amb foc que va patir el Casal la matinada del 28 de març del 2007; fets que mai varen ser investigats, però sí acompanyats del mutisme absolut del Districte i les forces polítiques que quan convé condemnen amb tanta facilitat.
Així doncs, el Casal, com a entitat viva i arrelada a la Vila, ha anat observant els canvis que s’han produït al seu entorn: ha vist com l’especulació urbanística i la corrupció política omplien el barri de solars buits convertint-los en el negoci d’uns pocs, ha observat també com l’ Ajuntament resolia a cops de porra problemes socials que ells mateixos havien creat, ha anat veient com queien tots els projectes d’espais socials alliberats que li eren veïns ( KOLP La Fera, El Monstru de Banyoles, Kan Titella, i tants d’altres!) i, en definitiva, ha presenciat com la maquinaria capitalista engolia i guanyava terreny a la Gràcia resistent. Ara sembla que és l’època de la Gràcia cool, elitista, passiva, desarrelada, i el més greu, l’època de criminalitzar-ne qualsevol veu dissident.
En aquest context, el Casal Popular és un símbol de resistència, un punt on els joves i les joves ens podem reunir, trobar, conscienciar-nos, organitzar-nos, ... Totes aquestes coses que molesten tant a aquells que volen mantenir l'status quo: polítics corruptes que fan lleis en benefici d’una minoria, gent que viu de les rendes dels pisos o de l’especulació d’espais buits, gossos amb porra garants de l’ordre establert, etc.
Actualment, el Casal Popular es veu immers en un judici-farsa que pretén acabar amb ell, en què la part actora demana una caució (garantia) de 30.000 euros que ha estat acceptada pel jutge i que és un requisit indispensable per poder comparèixer al judici com a part i defensar-se. Aprofitem doncs, per denunciar aquesta nova estratègia judicial que consisteix en demanar premeditadament quanties exorbitants i no justificades com a garantia, amb l’objectiu de deixar en indefensió a les parts demandades, negant-los el seu dret a la tutela judicial efectiva.
Però el que encara no entenen els polítics, jutges, propietaris i demés especuladors és que mai podran acabar amb l’okupació, perquè el problema encara perdura i, per tant, avui més decidits que mai, ens reafirmem amb aquesta com a mitjà indispensable per assolir els nostres objectius. Som molts encara a Gràcia els que no ens hem cregut ni una sola paraula de la seva retòrica hipòcrita, i els que decidim que no passarem per l’anella, confiant en l’autonomia, l’autogestió i la recuperació de les nostres vides.
Aprofitem per agrair a totes aquelles i aquells que heu fet possible el funcionament del Casal al llarg d’aquests anys i us instem a participar en totes les mobilitzacions en defensa d’aquest i de tots els espais okupats.
Perquè el Casal Popular és de Gràcia i es quedarà a Gràcia!
STOP desallotjament!
Assemblea de Joves de Gràcia (AJG-CAJEI)
12 de Novembre de 2009
Vila de Gràcia, Països Catalans

dilluns, 26 / octubre / 2009

Jornades reivindicatives a la Plaça de les Dones del 36

Aquest dissbte 24 d'octubre van tenir lloc les jornades reivindicatives contra el tancament de la Plaça de les Dones del 36, organitzades per l'Observatori de l'Habitatge.
Durant tot el dia, desenes de gracienques i graciencs, grans i petits, van participar de les diferents activitats que s'hi duien a terme.
Finalment, la jornada va concloure amb una acampada que va evitar el tancament de la plaça durant la nit.

Des de l'AJG valorem molt positivament les jornades, que van ser tot un èxit d'assistència i participació veïnal, i volem felicitar a totes aquelles persones que ho han fet possible.

Stop privatització de l'espai públic!
Gràcia no s'enreixa!

Algunes fotos del dissabte:



















dimecres, 21 / octubre / 2009

ALERTA GRÀCIA! El Casal Popular en perill de desallotjament!

El Casal Popular de Gràcia va néixer el 2 de Febrer de 2002, dia en que l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) va alliberar un petit local aleshores abandonat, que havia estat, successivament, una antiga perruqueria, fusteria i perfumeria.

El Casal es convertí en la seu de l’AJG, que ràpidament va omplir de vida l’espai amb la finalitat de dotar al jovent de la vila d’un lloc de trobada on hi tinguessin lloc tot tipus d’activitats tant lúdiques com polítiques. Amb aquesta nova okupació, l’AJG continuava amb el projecte iniciat l’any 1996 per un grup de joves de la vila, que lluitaven per la creació d’espais alliberats i autogestionats pels i les joves.

Al llarg d’aquests quasi vuit anys d’existència, el Casal Popular de Gràcia s’ha convertit en un dels símbols de la Gràcia rebel i un punt de referència obligat per tots aquells joves amb inquietuds.

Com a entitat viva i arrelada a la Vila, el Casal també ha assistit al canvi que s’està produint al nostre entorn: com l’especulació devora i engoleix el paisatge de la nostra Vila en la qual ens havíem criat i de la que ens n’havíem enamorat; com el capitalisme, aquesta màquina de fer diners per a uns pocs a costa de molts està acabant amb la nostra manera de viure, i Gràcia, la resistent, lenta però inexorablement, comença a sucumbir a aquests no sempre bons temps moderns. Així, l’especulació ens expulsa del lloc on vam néixer, ens obliga a anar a viure a fora perquè d'altres, amb les butxaques més plenes, s’hi puguin instal·lar. Gràcia s’elititza i la Gràcia treballadora, la Gràcia popular, la Gràcia de les revoltes, s’està convertint en la Gràcia de les botigues d’alt standing i dels preus desorbitats, la Gràcia que “està de moda”.

En aquest context, el Casal Popular és un símbol de resistència, un punt on els joves ens podem reunir, trobar, conscienciar-nos, organitzar-nos... totes aquestes coses que molesten tant a aquells que ja els van bé les coses tal i com estan: polítics corruptes que fan lleis en benefici d’una minoria, gent que viu de les rendes dels pisos o de l’especulació d’espais buits, els goril·les amb porra que els obeeixen...

Actualment, després del procés penal iniciat i posteriorment arxivat arran de l’incendi provocat al Casal el març del 2007, ens trobem que el procés civil contra l’AJG per l’okupació del Casal ha tirat endavant.

El proper mes de novembre, tindrà lloc la vista oral en què el jutge ens demana 30.000€ per poder-nos presentar com a part acusada, ja que l’acusació ens demana 60.000€ en concepte de danys i prejudicis per tots aquests anys d’okupació.

Per això, sabem que el desallotjament serà inevitable, ja que no podrem defensar-nos davant del tribunal, ni tenen cap ganes de que ho puguem fem.

És per aquest motiu que denunciem que el judici contra el Casal Popular de Gràcia s’emmarca en una estratègia político-judicial que vol acabar amb l’existència de centres socials okupats en el nostre país, que s’ha d’entendre, com una ofensiva contra totes aquelles persones i moviments socials que no acceptem els marcs establerts per l’Estat.

Per acabar, volem recordar a tothom, que al llarg dels tretze anys de vida de l’AJG, ni la repressió policial, ni els desallotjaments dels nostres casals han aconseguit acabar amb nosaltres, i que per tant aquest cop no serà una excepció.

Perquè el Casal Popular és de Gràcia i es quedarà a Gràcia!

STOP desallotjament!

El Casal es queda a Gràcia!

Assemblea de Joves de Gràcia (AJG-CAJEI)

20 d’octubre de 2009

Vila de Gràcia, Països Catalans

dijous, 15 / octubre / 2009

Correllengua '09: La flama de la llengua arriba a Gràcia!


El proper dissabte 17 d'octubre tindrà lloc el Correllengua '09, organitzat per la CAL, i amb la participació de l'AJG.
Durant tot el dia, a la plaça de la vila tindran lloc diverses activitats per a grans i petits.
Des de l'AJG animem a totes els i les gracienques que participin en aquest acte de defensa de la llengua.

Visca el Correllengua!

dimecres, 7 / octubre / 2009

12-O: Pobles units contra l'imperialisme i el feixisme!



12 d’octubre: pobles units contra l’imperialisme i el feixisme

manifestació antifeixista, a les 12h a la Plaça Urquinaona de Barcelona,



Manifest:

En dates com aquest 12 d’octubre, els feixistes sense careta es manifesten impunement i sota protecció policial a la ciutat de Barcelona, on exalten el franquisme, la discriminació per motius de raça, opció sexual i propugnen la raça ària com a solució a tots els mals socials. Feixistes amb careta autoritzen la cel·lebració d’actes com aquest, tant per desviar l’atenció sobre les polítiques que ells mateixos porten a terme i situar-se en una teòrica centralitat política entre dos bàndols de radicals enfrontats, com per recordar a les classes populars que les forces de xoc del feixisme continuen vives, que es regeneren generacionalment i que contiunuen amb la seva intenció d’eliminar si cal físicament la dissidència política.

L’espanyolisme commemora el genocidi cultural, humà i polític que suposà la conquesta de les amèriques, una conquesta que suposà la submissió de la població indígena a les voluntats d’un imperi que com a tal buscava el màxim benefici econòmic i la dominació de la seva força de treball així com dels seus recursos naturals, 500 anys desprès, i quan ja han explotat i privatitzat els recursos, continuen aprofitant la seva mà d’obra a baix preu, ja sigui en les plantes petrolíferes, de gas, la seva massa forestal a l’origen, o explotant la seva mà d’obra immigrant, en les feines més precàries a casa nostra, desemparada de drets i perseguida per lleis racistes.

És també el dia en que la Guàrdia Civil i l’Exèrcit, exalten els seus valors i són homenatjades per l’estat en la seva funció de garants dels valors més rancis de l’Estat. La seva defensa de la unitat territorial, negant el dret a decidir el nostre futur i a consultar sobre la independència dels Països Catalans. Garants dels privilegis d’una monarquia antidemocràtica, caduca i designada pel dictador, la mateixa guàrdia civil encarregada de l’aplicació de la legislació antiterrorista i conseqüent tortura als militants revolucionaris, la mateixa guàrdia civil, encarregada d’aplicar la llei d’estrangeria, la mateixa guàrdia civil que menysté el català, i aquells que el parlen, ja sigui a l’aeroport de Palma, jutjats d’Elx o als carrers de qualsevol racó dels Països Catalans.

Davant de totes aquestes situacions que coincideixen en un mateix dia, les persones que volem construir un futur de justícia social i respecte a la voluntat dels pobles, denunciem:

  • L’actitud dels reponsables que permeten aquest actes feixistes mentre criminalitzen el dret democràtic d’autodeterminació, així com les protestes antifeixistes.
  • L’actuació dels cossos repressius que neguen amb les armes a la mà el drets dels pobles a l’autodeterminació.
  • La celebració de la conquesta i genocidi dels pobles originaris del continent americà i d’aquesta nostàlgia de l’imperi espanyol que és la hispanitat.
  • La vergonyosa participació de representants polítics catalans en les celebracions i desfilada de l’exèrcit espanyol que impedeix per la força els nostres drets nacionals.

El feixisme té moltes cares, l’antifeixisme moltes més.